En Nico i la Tina estan enganxats
Es passen el dia fumant
La seva filla és la Salut i tus
Sempre envoltada d’un núvol de fum
Van traient fum, fum, fum
Van traient fum, fum, fum
L’estimen molt, com a un tresor, però els seus petons fan pudor;
Sempre li diuen que ja ho deixaran
Però si els hi vol donar la mà sempre rep un; no, carinyo estic fumant
Però si els hi vol fer una abraçada rep un no; carinyo, et cremaràs
No, carinyo estic fumant. No carinyo et cremaràs.
En Nico a la nena li parla d’esforç
- Les coses les has de lluitar
La Tina es més de conservar el que es té
- Res del que tinguis se’t pot escapar.
Van traient fum, fum, fum
Van traient fum, fum, fum
L’estimen molt, com a un tresor, però els seus petons fan pudor;
Sempre li diuen que ja ho deixaran
Però si els hi vol donar la mà sempre rep un; no, carinyo estic fumant
Però si els hi vol fer una abraçada rep un no; carinyo, et cremaràs
No, carinyo estic fumant. No carinyo et cremaràs.
Van traient fum, fum, fum Van traient fum, fum, fum
Van traient fum, fum, fum Van traient fum, fum, fum
Van traient fum, fum, fum Van traient fum, fum, fum
Van traient fum, fum, fum Van traient fum, fum, fum
Sempre li diuen que ja ho deixaran
Però la salut té cinc anyets i a l’escola ha començat a llegir
I és molt hàbil, se’n surt més que ningú
I en un paquet de cigarrets dels pares la nena ha sabut llegir
Que fuma mata i ara no pot dormir.
Sempre li diuen que ja ho deixaran
